Mes resiliencia.

Es curiosa la barreja de sensacions que es contraposen en determinats moments. En els pitjors tràngols de la teva vida no entens com tot pot continuar igual com si no hagués passat lo que ha passat. No entens que la gent rigui, que surti el sol, .... Que algu pugui gaudir ni per un sol instant de quelcom semblant a la felicitat.

Però de vegades ets a l'altre cantó, ets feliç fent la teva, gaudeixes especialment de lo que estàs vivint i és algu altre qui està passant un moment dolent. Sents el seu dolor però no pots deixar de ser feliç, d'estar be.

Llavors es barregen aquestes sensacions positives i negatives i et notes estrany per sentir-te aixi, culpable potser? Però ets igualment feliç. No deixes de ser tú pel fet d' entendre els demes i no deixes de entendre el demes per continuant sentir-te com te sents.

Això es empatia, oi?

Sentir les emocions dels altres i mantenir distancia alhora. Independencia en el sentit de no permeter que les emocions dolentes dels demés es confonguin amb les teves, sense aillar-te o deixar de participar-hi.

Saber fixar limits entre un mateix i el nostre entorn amb problemes sempre és un punt mes a favor de la nostra resiliencia.

De totes maneres pensa que en qüestio de segons
tots podem ser en un costat o en l'altre

Potser tambe vulguis lleguir això ......
O be traduir-ho.